Tot va començar l'any 1997...
Era un bonic dia de febrer i la pau es feia notar al que ara és el Parc Rural de la Torre Negra que en aquella època encara era urbanitzable. La zona està perillosament aprop de la ciutat i ja endintsant-se a Collserola (futur parc natural?).
En aquell temps Sant Cugat ja havia notat el fort augment de població de l'arribada de tots els Barcelonins morts de ganes per estar a un poblet tranquil que poc a poc es convertiria en la ciutat impersonal més rica i cara de l'Estat.
Torre Negra desde sempre ha estat un atreient per a la ciutat a part de tenir un dels signes emblemàtics per excel·lència, el Pi de'n Xandri (d'uns 300 anys d'edat). A més a més, la zona forma part del punt de partida des d'on s'inicia la marxa cada any cap a St.Medir (festa de la ciutat) al 3 de Març. I sense treure importància al valor ecològic que té per la seva diversitat paisatgística de camps, boscos de ribera, alzinar, etc que donen vida a Collserola que gran part són només boscos.
Aquell dia de febrer Nuñez y Navarro (empresa constructora) va decidir atemptar contra el Pi d'en Xandri. Havia intentat, feia poc, urbanitzar la zona, però la pressió popular ho va impedir. Per tant, si tallaven aquell símbol tant preciat, ja no hi hauria impediments per a l'especulació.
I així ho va fer, a la matinada uns sospitosos nuñenses van començar a tal·lar l'arbre amb una serra mecànica, amb la bona sort que uns veïns van sentir el rogit de la serra i van avisar a la policia ràpidament.
Gràcies a més manifestacions i firmes a favor de declarar el sòl de la zona com a no urbanitzable, es va crear el Parc Rural de la Torre Negra i el pi va poder continuar vivint gràcies a l'ajuda d'uns apuntalaments i una substància que se li va administrar cuidadosament fins que va sicatritzar la ferida.
Però vet aquí que aquest conte no acaba bé, com que és un conte real i no inventat no pinta massa bé...
A partir de llavors a Torre Negra hi va regnar la pau fins... fa poc! Fa uns mesos Nuñez y Navarro va denunciar a l'Ajuntament per haver fet sòl no urbanitzable quan la empresa ja havia decidit urbanitzar abans que es fés no urbanitzable. El jutge va decidir que Nuñez tenia raó i va fer firmar a tot l'Ajuntament a favor de la urbanització, en contra la seva voluntat. Ara, hi ha al·legacions a la fase inicial del pla d'aprovació urbanística (PAU) i només han deixat uns dies per a recollida de firmes en contra la urbanització!
Demà és l'últim dia.. Jo amb l'ajuda d'altra gent col·laboradora ( Idoia, Alicia, Marta, Mama, ara no m'invento noms eh?) hem recollit 200 firmes... però si amb totes les que s'hagin pogut recollir el jutge no creu que siguin suficients, es passarà a la fase dos i finalment Nuñez y Navarro aconseguirà fer-se més ric del que ja és i quatre pijos més aconseguiran les seves casetes al costat de la natura ja més que castigada. I el pi... el pi senyors es convertirà en el centre d'atenció... però en el centre d'atenció al bell mig d'una de les rotondes qualsevols que hi haurà a la nova urbanització de Torre Negra.
Bueno n'he posat dues perquè no se'm treu la primera que no volia posar... La primera és de Collserola i la segona del Santuari de Cabrera. Primavera i Tardor!
4 comentarios:
em sap greu no haber ajudat :(
Com m’agradaria somiar, ja dic somiar per que tan sols pensar en fets podria ser un miracle, però m’agradaria imaginar-me un món en el que tothom li donés importància a les coses, al medi ambient, als carrers per on passa, per on passeja, a la platja, on tantes estones si pren el sol, a aquells indrets perduts que cada un de nosaltres sabem i que ens se sembla un paradís, per cert cada vegada més escassos.
Segur que dec ser imbècil de pensar així, en una societat on tot està manipulat, on sembla que tot funcioni per interessos materials creats per capitalistes amb ganes de ser més i més capitalistes, podria dedicar el meu temps en pensar en coses materials, en poder guanyar-hi diners, però més impossible.
Es curiós com la gent passa olímpicament de tot, m’entres tinguin un televisor, un sofà per escarxofarça i mirar programes merdosos dissenyats per rentar cervells, ja son feliços. Si sota de casa seva estan arrancant la vorera, ni es pregunten el per què, si arranquen els arbres per modernitzar la plaça del seu barri, que merda els importa, m’entres no els hi toquin el timbre de casa ni s’immuten d’aquell sofà ronyós.
En mig d’una esperança perduda, em surt una llum, una il•lusió,veig que almenys hi ha algú que es preocupa per certes coses, pot ser podré tornar a somiar en aquell món en que les persones tornin a ser persones, en que tot allò que ens envolta formi part de la nostra vida i se li doni importància.
Agraeixo moltíssim que persones com la Berta lluitin per una bona causa, per un món millor.
Rafel (RAF)
Tranquil Keve, segur que tornarà aparèixer alguna oportunitat més i llavors podràs col·laborar :)
Electricalraf, estic totalment d'acord amb tu, pensar en un món on la humanitat convisqués bonament amb la natura és un somni. És una utopia, almenys actualment. No sé si en algun moment de la història de l'ésser humà ens hem arribat a portar bé amb la natura...
Per desgràcia és així tal com dius, la gent es conforma a passar els dies amb qualsevol xorrada, ja sigui programes basura o comprant-se coses materials.
A vegades penso que jo acabaré com tohom, espero que no, però noto que a mida que em faig gran... cada dia estic més encasillada en aquesta societat i puc defugir menys de les normes socials estipulades, de les tendències de moda, d'alguns valors absurds, etc.
Amb el teu comentari m'has ajudat per fer un nou blog...
Gràcies!
Publicar un comentario