miércoles, 2 de abril de 2008

Són les 22:00... he de fer un treball d'ecologia, he de repassar l'explicació que ens ha donat el professor de física perquè no se m'oblidi, he d'enviar un missatge al professor de piano avisant-lo al més aviat possible que aquesta setmana no podré anar a classe, he de .. he de... però he decidit deixar-ho estar, avui dic prou a l'estrés! Ja faré el treball demà, ja li enviaré el missatge quan pugui, ja repassaré física quan em surti i ara vull tenir una estona per mi i per al meu blog.

Tot això vé d'ara a l'hora de sopar... hem estat comentant ''en familia'' l'estrés actual que hi ha en tots els aspectes de la vida, hem conclòs que a els últims 3 o 4 anys s'està notant encara més l'estrés diari de la societat merdosa en què estem. La meva mare ja no pot anar a treballar a gust perquè cada cop li posen més pressió per aquí o per allà, que si ha de fer cursos de no sé què, que si no te prou temps per pacient, etc. El meu germà veu cada cop més estressada la gent en general... I jo a la uni... sembla que cada any sigui més estressant. No es pot estudiar res del dia perquè tens que quedar amb el grup d'ecologia per fer un treball. Els hi dius que dimecres va bé, però te n'adones que ja has quedat amb el grup de zoologia per fer un altre treball. Els hi dius per dijous però resulta que aquest dia has quedat amb el professor de física per preguntar dubtes perquè no vas al dia de la matèria i se t'acumula. Els hi dius pel dilluns de la setmana que vé, però penses que ja serà massa just per entregar-ho al cap de poc i a sobre aquell dia tens que anar al metge perquè amb l'estrés el cos no funciona correctament i el cor se t'accelera, o tens els ulls vermells i et fan mal, o tens forts mal de caps, o et puja la pressió arterial per la tensió de tot el dia. M'acagun tot és una merda! Perdoneu eh, però ara en calent surten més coses...

Bueno ja m'he desfogat una mica... està bé perquè cada blog no té res a veure amb l'anterior... bueno així hi ha més varietat.

No, doncs això... No he tingut cap moment del dia per a mi. Estàs fent una cosa i ja estàs pensant amb l'altre. I quan tens un moment per tu no l'aprofites perquè inconscientment t'estàs dient que tens moltes coses més importants a fer ! Segons el meu germà això del mòvil ha fet augmentar encara més l'estrés diari... i és veritat. Ara qui no té mòvil la pifia, li obliguen a la feina o sinó la pressió del voltant ajuda a fer-l.i comprar un!

Però on coi anem? Tot això que fem... estudiar, treballar, treballar, treballar i treballar ho fem per tirar endavant la societat? Per avançar científicament, socialment i culturalment? Però si cada cop anem pitjor! No seria millor deixar-ho tot? Tornar com abans.. no cal que tornem a les cavernes però no cal que anem tant estressats joder (perdó).

I el pitjor és que no pots fer res, la impotència et sobrepassa. És com una immensa bola de neu que cada cop es va fent més grossa i tu vas dins, has de seguir la dinàmica de la bola per cullons i sinó la segueixes et mors. Si no vas estressat tot el dia no avances, t'enfonses i mors. Així que encara que em foti fer-ho i acabi morta als 50 anys per un atac de cor intentaré agafar-me a la bola de neu..
En fi... avui tinc un dia dolent, encara que jo li diria realista perquè els demés dies és que visc en un món imaginari que crea la meva ment per autodefensa i per no veure el que realment és... i per sort o per desgràcia de tant en tant veig l'altra cara de la moneda.

Avui no deixo cap foto perquè em sembla tot lleig. Encara que potser en trobo alguna que s'adecui...


Bueno era per posar algu lleig doncs mireu, això abans era el bonic prat de Can Mates que jo sempre hi havia anat de petita amb els meus gossos, i ara hi fan aquestes merdes de blocs... en fi... m'envaig a dormir, espero escriure aviat i més optimistament...