Físicament i psíquicament estic patint ja els últims ''retocs'' o canvis que em portaran a ser tal i com seré per sempre. Ja sé que es diu que amb pocs anyets de vida ja t'has format la teva personalitat, però no sé si estic parlant del mateix. És clar que al llarg de la vida podré canviar o podré retocar algunes coses però les bases estan posades. M'explicaré millor, el que em refereixo no és potser tant a la personalitat, potser és que m'he adonat que ja m'he fet gran, simplement, amb tot el que comporta això. Jjajaja no sé si algú m'entén, però espero que ho pugui explicar millor passat uns anys. M'imagino que com ho estic experimentant just ara, encara no ho puc expressar ni entendre-ho del tot. Com la història, que es necessita uns anys per començar a explicar-la... doncs igual.
I tornan al paràgraf anterior, no m'agrada no perquè no m'agradi jo tal i com m'he tornat o com penso que podré ser. No m'agrada perquè m'adono com és la societat en veritat. Ja fa temps que sé com és l'home i que vaig pensar que quanta raó tenia Hobbes en dir aquella seva famosa frase. Però com que ara ho tinc damunt ja, per això no m'agrada. I tinc por que em torni com és la societat. Ho porto a dins segur, perquè jo també sóc de la mateixa espècie, però sempre he cregut que per sort sóc força diferent a la resta. Cadascú és diferent i original en el sí de la persona en la que és, però la gran majoria es comporta de la mateixa manera només perquè els altres també ho fan o per por a ser apartat pels demés. I és en això en el que penso que sóc diferent.
Quan vaig complir els 16, 17 anys vaig sentir ganes de queixar-me de tot, d'anar a contra corrent, de pensar allò que només les minories pensaven o en arribar a aconseguir algun dia allò que estava quasi bé impossible d'aconseguir. Ara noto com aquesta força o diem-li energia, se'n va lentament i marxa perquè pugui entrar la rotina del dia a dia, de la gent adulta.
Abans era com el rierol que marxa del gran riu empès per la força de la corrent. El rierol que té prou energia i potència com per fer un altre camí més petit però ferm. I ara estic tornant al riu principal on, s'hi hi caus ja no pots tornar-ne a sortir. I el mar seria la globalitzacio? Jajaja...
Avui no posaré cap foto meva, donat que no en tinc cap a l'ordinador i n'he de fer de noves...
Bé, com que ara si que ja tinc alguna foto... no farem un lleig. Sinó queda massa sosso aquest blog.
Sant Miquel del Fai. Final de cascada
2 comentarios:
Es curiosa la vida oi?, com passa i com sens escapa, de vegades hi penso... com es que estic aquí ?, no tinc alternativa hi soc !, m’ha tocat viure hi ningú m’ho a preguntat, simplement obro el ulls hi estic aquí.
Llavors quin es el plantejament?..., com enfoco aquesta panoràmica? percebuda per els meus ulls, aquesta perspectiva des de la qual m’ha tocat veure i viure? com la assimilo?
Cada etapa de la vida segueix un curs evolutiu, un cúmul d’experiències viscudes que ens reconforten, ens enforteixen, ens dona alegries, penes, disgustos, esperances, il•lusions, de vegades hi ha moments que tot sembla meravellós hi de vagades ens podem enfonsar com una pedra a l’aigua, tot es molt vulnerable.
La vida passa, tot segueix tant si es vol com si no, no s’atura, des de la infància et segueixen records inoblidables que al llarg de la trajectòria si aniran sumant més i més records, més experiències les quals ens formen d’una manera determinada, sempre ets el mateix, sempre ets aquell personatge que des de petit ja s’hi perfilava, però a mesura que creixes et modeles, et vas donant forma com un escultor fen la seva ultima creació.
Es doncs meravellós fer se gran?. No es que sigui meravellós es la realitat, es una circumstància, es un fet irreprotxable, ens obliga a estar lluitant per poder entendre les coses que per molta experiència sempre sembla que et falti alguna cosa, sempre s’escapa de les mans alguna cosa inesperada, però la vida segueix...
S’ha de lluitar contra aquella corrent forta que porta el riu, el qual et pot arrossegar, que et pot convertir en un esser sense criteri, sense raó de ser, per això els fonaments de la vida de cadascú són un pilar essencial per poder entendre moltes de les coses que ens venen a sobre. La lluita contra aquelles coses que poden mal influir-nos mai ha de baixar la guàrdia, sempre tens que ser tu amb els teus pensaments amb la teva consciencia, lluita per tenir la consciencia tranqui-la, sigues feliç i viu la vida amb calma i amb propòsits i seràs un esser indestructible, molt lluny de acabar en aquell mar ple de frustracions, gelosies i lpertorbacions.
Espero no haver avorrit a ningú,
Amb efecte,
Rafel
Gràcies Electricalraf pel teu comentari, almenys veig que hi ha gent que també està com jo. ^^
Per cert, ja he vist la teva pàgina!
Publicar un comentario