Per fer un petit lapsus de l'estudi tot menjant un entrepà de...a veure què hi he posat... de pernil dolç i formatge, faré un escrit sobre aquest gran cantant. Bé, si més no del que en penso jo i com m'he fet fan d'ell aquest últim mes aproximadament.
Un animal humà un dia em va dir que els ídols que creem són per tenir algú a qui admirar que sigui idealment perfecte, com que no el coneixarem (segurament) no sabrem mai en realitat com és. Potser encara és millor fer-se un ídol que ja està mort perquè si estigués viu potser encara podires sentir males noticies d'ell, en qualsevol tema de la seva vida personal, i encara decep més crec.
Bueno va, comencem el tema ja.
Abans de continuar, però, volia explicar una anècdota que m'acaba de passar fa una horeta.
Estava tranquila menjant-me el ''bocata'' (y sin embargo en Cataluññña le dicen entrepà!) bueno ara no vé el cas aixo... ho sento és que em fa ràbia. Bueno i he sentit un xiulet curt que venia de fora. Com que tinc al carrer a tocar de l'estudi he pensat que vindria d'allà... encara que havia sonat molt aprop. Després al cap de mig minut o menys a començat a sonar l'alarma dels veïns que no hi són... i a sobre ja abans de tot això estaven bordant gran part dels gossos del barri. I per acabar-ho d'adobar estic sola a casa.
M'he aixecat i he tancat ràpidament totes les portes... I just comença a sonar el telèfon. L'agafo i dic: si? I no se sentia res. Torno a dir: si? (amb un filet de veu). I em surt una veu que em diu: hola.
Per sort era el Miquel, el meu veí. I bé, amb això ja s'ha acabat la història... jajaja. No, però he passat por. Encara que el dia havia estat molt aburrit i així m'he despertat una mica.
Ara ho he mirat més fredament i realment l'alarma aquella sona cada dos per tres... (casualitat doncs?) Al sortir just després ens hem trobat un gosset que feia tota la pinta d'estar abandonat. I com que la història havia passat feia no res, potser el del xiulet era un home que havia cridat al gos...
En fi... no sé si es pot treure una moral aqui. (em sembla que moral és en castellà el que es diu moraleja)
Com que tinc una mica de son deixaré la segona part del post per parlar, llavors si, del Freddie Mercury...
Us deixo aquesta imatge que és de quan em va caure un ou dins el calaix, tal i com es pot apreciar.. La gràcia és que no es va petar, i això que va caure desde ben amunt...
No hay comentarios:
Publicar un comentario